Descobertes les neurones que diuen al cervell que deixi de menjar

LA VANGUARDIA. JOSEP CORBELLA (

Un diminut grup de neurones situat al centre del cervell regula la sensació de sacietat i dóna l’ordre de deixar de menjar, segons demostra una investigació de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EUA) que es presenta avui a la revista Science .

En un experiment realitzat amb ratolins, els investigadors han observat que els animals arriben a menjar el doble i gairebé a duplicar el seu pes quan aquestes neurones estan inactives. No engreixen menjant més sovint sinó ingerint quantitats majors en cada àpat, el que indica que les neurones regulen el llindar a partir del qual el cervell se sent saciat.

En un segon experiment en què han estimulat les neurones, els animals han reduït en un 25% la quantitat de menjar que ingereixen al llarg d’un dia.

Atès que el sistema de regulació de la gana és similar en ratolins i en persones, els autors de la investigació creuen que els resultats poden ser útils en el futur per desenvolupar nous tractaments per a l’obesitat. “Si les observacions es confirmen en persones, poden afavorir la recerca de fàrmacs o altres teràpies per controlar la gana”, declara Olof Lagerlöf, primer autor del treball, en un comunicat de la Universitat Johns Hopkins.

Les neurones que controlen la sacietat s’han trobat en l’hipotàlem, una regió del cervell que regula -entre altres funcions- la temperatura corporal, la fam, la set i la son. Més exactament, estan localitzades en un petit districte de l’hipotàlem anomenat nucli paraventricular.

Segons els resultats de la investigació, l’activitat d’aquestes neurones depèn d’un enzim anomenat OGT. El treball de l’enzim consisteix a afegir una molècula derivada de la glucosa -el sucre que circula a la sang- a algunes proteïnes, el que modifica el comportament d’aquestes proteïnes.

Atès que el nivell de glucosa s’eleva durant els àpats, l’activitat de l’enzim OGT en l’hipotàlem també augmenta. La qual cosa estimula les neurones del nucli paraventricular que, en arribar a un determinat llindar d’activitat, donen l’ordre de deixar de menjar.

En el líquid cefaloraquidi -el fluid que banya el cervell- , el nivell de glucosa es manté elevat després dels àpats , de manera que la sensació de fam no reapareix fins hores després d’haver menjat. Aquest mecanisme ” té l’avantatge d’estabilitzar la ingesta de calories, ja que l’últim menjar informa de les necessitats calòriques de la següent ” , conclouen els investigadors a Science.

 

Consulteu aquesta entrada en: esEspañol